lunes, 8 de septiembre de 2008

Queremos el Sáhara independiente: trabajemos por la paz, trabajemos por la independencia del Sáhara Occidental

En esta entrada nos hacemos eco de dos artículos que reflejan opiniones muy relevantes. Han sido escritos por Toni Guirao (TRAB EL BIDAN, el Sàhara i la llibertat dels sahrauís) y Antònia Pons (EL SÀHARA, TRENTA ANYS D'EXILI, TRENTA ANYS D'OCUPACIÓ), dos compañeros del movimiento solidario con una larga y significada trayectoria. Sus blogs constituyen un punto de referencia imprescindible para todos los que luchamos por un Sáhara Libre. Antònia Pons es presidenta de la Associació d'amics del Sàhara de les Terres de Ponent (AASTP). Toni Guirao es vicepresidente de la Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) y miembro de la directiva de CEAS-Sáhara.
Para leer los artículos en español, puedes utilizar el traductor de la columna de enlaces de la derecha.
Sahara Resiste


TRAB EL BIDAN, el Sàhara i la llibertat dels sahrauís
7 de setembre de 2008

TREBALLEM PER LA PAU, TREBALLEM PER LA INDEPENDÈNCIA DEL SAHARA OCCIDENTAL

Aquests dies, ens arriben diverses notícies sobre el Sahara Occidental i encara que moltes d'elles semblen que van en direccions diverses, en el fons, todes es dirigeixen cap a la solució del conflicte del Sahara Occidental.

Es veritat que moltes vegades, minusvalorem el paper del moviment solidari amb el Sàhara, però cal que tinguem present que la nostra pressió social, fa que la posició dels sahrauís sigui tinguda en compte pels governs de l'estat, de Catalunya o en els ajuntaments. Si fem l'exercici de contar els recursos que gestionem entre tots plegats, els actes que organitzem o als que assistim, ... , veuríem la importància del nostre paper dins de la societat catalana i en l'espanyola.

Hi ha qui em dirà que caldria articular aquest treball i que així tindria més força ... segurament tindria raó en dir-ho, però de cap manera, podem obviar els nostres esforços.

Per altra banda, cal tenir present que els nostres governants no poden ignorar la nostra força social (en una última enquesta publicada no fa gaire, els 78% dels enquestats eren favorables a la independència del Sahara Occidental, la resta se la repartien els que no saben/no contesten o els contraris) i que amb el nostre treball i els nostres projectes, hem arribat a molta gent.

A vegades, potser, no sabem aprofitar aquesta força i no sabem encaminar els nostres esforços. Cal que ens apliquem i fem triomfar campanyes com la de TODOSCONELSAHARA, que encara es troba lluny dels objectius marcats quan va ser presentada (en el meu blog teniu l'enllaç i allà podreu signar)

Cal que ens apliquem i continuem influint: el nostre treball fa variar la posició dels nostres governs. Avui, el govern socialista no té la mateixa posició sobre el Sahara que en la legislatura pasada i cal anar insistint per tal que Espanya encapçali una sortida justa pels sahrauís: que avali la independència del Sàhara Occidental i s'avanci a qualsevol proposta que pugui encapçalar França o el Marroc.

Tampoc podem oblidar que la política internacional, avui, no és desfavorable als interessos dels sahrauís o al menys no ho és tan com fa un temps.

Algèria, com podeu veure en l'escrit que us adjunto, és un bon aliat dels sahrauís i inclou el tema del Sàhara tan en la seva relació amb els Estats Units com amb França (ara que aquesta vol acostar-se als algerians).

Els Estats Units, tot i les seves bones relacions amb el Marroc, mai s'han definit obertament per les posicions marroquines. Potser cal recordar, que sempre han exclòs el Sàhara Occidental, de tots els acords que han signat amb els marroquins (ni tan sols Espanya o la Unió Europea s'atreveixen a tant en aquest sentit).

La volta final, cal donar-la a Espanya i si el govern, ho fes segurament estarem molt a prop de la solució. El nostre treball per la pau, ha de lligar amb les nostres reivindicacions per la INDEPENDÈNCIA DEL SAHARA.

En canvi, el manteniment de la situació actual, el bloqueig de la situació, promoguda pel Marroc i per aquells que el recolzen, sols té una sortida: LA GUERRA.

TREBALLEM PER LA PAU, TREBALLEM PER LA INDEPENDÈNCIA DEL SAHARA

Buteflika pide a Rice que presione a Rabat para celebrar un referendo sobre el Sáhara (LA VOZ DE GALICIA. Javier García, 7/9/2008)

La secretaria de Estado de EE.UU., Condoleezza Rice, dijo ayer al presidente argelino, Abdelaziz Buteflika, en su primera visita en el cargo al país magrebí, que Estados Unidos considera a Argelia «un importante aliado» en la lucha contra el terrorismo.

Rice y Buteflika abordaron también la cuestión del Sáhara Occidental, tras la reciente salida de Peter Van Walsum como representante especial de las Naciones Unidas para este territorio. El presidente argelino demandó a la secretaria de Estado que EE.UU. ayude a sacar del bloqueo actual las negociaciones auspiciadas por la ONU y ejerza presión sobre Rabat para que acceda a celebrar un referendo de autodeterminación de la antigua colonia española.

Rice calificó a Buteflika de «gran hombre de Estado y un sabio de la región». EE.UU. pretende instalar la sede de la Africom, su fuerza especial para el continente, en ese país. Argel lo ha rechazado de momento.

Antes, Rice estuvo en Túnez, donde instó al presidente, Zine el Abidin Ben Alí, a promover reformas democráticas.


EL SÀHARA, TRENTA ANYS D'EXILI, TRENTA ANYS D'OCUPACIÓ
4 de setembre de 2008


VOLEM EL SÀHARA INDEPENDENT

Una vegada un company em va preguntar si em creia de veritat que els sahrauís ho aconseguirien.
Sí, ho crec fermament. Si no ho cregués no estaria en “aquesta història”.
El problema del Sàhara no és humanitari ni de violació dels Drets Humans. La situació d’exili als Campaments i la manca de llibertats a les zones ocupades són una conseqüència d’una injustícia política. Aconseguir ajut humanitari o la denúncia de la situació dels DDHH al Sàhara Occidental, tot i ser imprescindible per a la Resistència, no solucionarà el problema.
En aquest sentit s’expressen els companys de Sàhara Resiste i encara van més lluny: afirmen que tot aquell que no cregui en la justícia de la Causa que defensem no hi ha de fer res al moviment solidari perquè això no és cap entreteniment de cap de setmana ni cap rober parroquial, amb tots els respectes. O com va dir una sahrauí: els Campaments no són cap parc temàtic de la Solidaritat.
Que ni les necessitats del dia a dia ni les pressions mediàtiques ens facin perdre de vista el nostre objectiu que no és altre que en un futur proper els nostres amics puguin exercir el seu dret a l’autodeterminació.
Us recomano el seu article publicat ahir en el qual expressen una ferma convicció de victòria.

Passats un dies i ja una mica apaivagada la indignació per les declaracions del antic enviat personal de Ban-ki- Moon, he tornat a rellegir l’article i he trobat un paràgraf que podria ser un exemple de cinisme i fins i tot de xantatge polítics. L’he pujat a Sàharaponent sota el títol: El ayudante del verdugo.

Acabo amb les paraules de la Lekhaila quan una estudiant li va formular una sèrie de preguntes.

Mi pueblo sólo necesita sólo una ayuda, que nos den la libertad. Lo demás sólo sirve para unos días.
Nosotros no tendríamos que vivir en Argelia sino en nuestro país libre.
Yo creo que pronto se arreglará todo y podremos volver a nuestra Tierra para ser libres.
El pueblo saharaui ha sufrido mucho, muchísima gente ha muerto por nuestro país. Los marroquíes mataron a nuestros abuelos y a mucha gente pero nosotros seguiremos luchando para encontrar nuestra libertad.


Fins aviat.

Fuentes:
*TRAB EL BIDAN, el Sàhara i la llibertat dels sahrauís
*EL SÀHARA, TRENTA ANYS D'EXILI, TRENTA ANYS D'OCUPACIÓ

NO OLVIDES DEJAR TU FIRMA Y REENVÍALO A TUS CONTACTOS:
PARTICIPA: