martes, 2 de diciembre de 2008

Desconfiem dels governs espanyols


Un excelente artículo de Miquel Cartró, de la asociación ACAPS Wilaya Alt Penedès, en el que mete el dedo en la llaga. Hasta el fondo. Sahara Resiste

ACAPS Wilaya Alt Penedès
1 de desembre de 2008


L’activista pels drets humans, Ghalia Djimi, vicepresidenta de l’Associació Sahrauí de Víctimes de Violacions Greus de Drets Humans comeses per l’Estat marroquí (ASVDH), manifestava que “la societat civil espanyola està al costat del poble sahrauí, però no el Govern ni la seva oposició.” Aquestes declaracions podrien entendre’s com a equivocades, si llegim que la Comissió d’Assumptes Exteriors del Congrés de diputats ha aprovat per unanimitat una iniciativa d’ERC-IU-ICV en que s’instava al Govern a defensar la necessitat d’una solució “urgent, justa i definitiva” al conflicte del Sàhara Occidental, d’acord amb la legalitat internacional.

Però Ghalia Djii no s’equivoca. Hi ha una història que cap Govern espanyol ha canviat: davant d’una responsabilitat històrica, jurídica i moral d’Espanya envers el conflicte del Sàhara Occidental, hi ha una actitud d’Estat, de tots els governs democràtics espanyols, contrària a la societat espanyola, d’acords comercials preferents amb el Marroc, de cooperació en la venda d’armes, de no interferir en el tràfic i comerç de drogues, de no combatre el comerç de persones – immigració il.legal -, de no denunciar la vulneració dels drets humans al Sàhara Occidental ni al mateix Marroc i de ser part passiva en la resolució justa del conflicte.

Quan llegeixes que s’ha aprovat aquesta proposició no de llei, es percep una sensació positiva. Però, continuant la lectura, en el punt que indica que s’hi han incorporat esmenes del PSOE, s’entra en un llenguatge ambigu que permet diferents lectures. Per tant, la bona proposta d’ERC-IU-ICV es perdrà novament en el pou sense fons de la inoperància, la insensibilitat i la irresponsabilitat dels diferents governs espanyols.

Per molt que Gaspar Llamazares demani una actitud activa del Govern espanyol, contrasta amb la lectura de les declaracions de María Rosario Aburto, diputada del PSOE, quan exposa que el programa del PSOE indica que Espanya dóna suport a les negociacions directes entre el Marroc i el Front Polisario, sota els auspicis de l’ONU, per tal que es trobi una solució “acceptable per les parts implicades” que permeti l’autodeterminació del poble sahrauí. Aquestes declaracions avorten qualsevol esperança. Fa temps que el PSOE demana que l’acord sigui acceptat per ambdues parts. La trampa que eternitza el conflicte és quan una de les parts no té intenció de trobar cap solució consensuada, que no accepta la legalitat internacional ni les resolucions de les NNUU. Quina és la resposta d’Espanya o de la Unió Europea a la no acceptació de la legalitat internacional per part del Marroc? El silenci. Mentre el conflicte s’eternitza en una espera que només beneficia al Marroc i als interessos geoestratègics i econòmics d’occident.

Per tant, malauradament, estem davant d’una nova proposició capgirada, fallida, insípida, deficient, incompleta, mutilada, inútil, estèril, irrissòria, deshonesta, absurda, reprotxable, criticable, falaç i enganyosa entre d’altres qualificatius. Una proposició en contra del poble sahrauí.

Miquel Cartró i Boada
ACAPS Wilaya Alt Penedès

Enllaços:
http://poemariosahara.blogspot.com/2008/11/galia-djimi-en-canarias-los-saharauis.html
http://sahararesiste.blogspot.com/2008/11/el-congreso-espaol-reclama-una-solucin.htmlhttp://asvdh.net/esp/

Artículo traducido al castellano en: SaharaLibre.es

Fuente: ACAPS Wilaya Alt Penedès

NO OLVIDES DEJAR TU FIRMA Y REENVÍALO A TUS CONTACTOS: