Les coses simples són les més extraordinàries: classes de català als campaments de refugiats sahrauís

ACAPS Wilaya Alt Penedès
29 de gener de 2009

Diuen que les coses simples són les més extraordinàries, són aquelles petites coses que donen el veritable sentit a la vida.

Durant l'estada als campaments de refugiats sahrauís aquest mes de desembre i gener hem pogut viure moltes anècdotes entranyables. Una de les que més bon record en tinc són les classes de català per a infants i joves sahrauís. Vaig tenir els honors de fer un curs de 9 dies accelerat de català per infants i joves de la meva família sahrauí i del barri 1 de Hauza (Smara). Encara que hi hagi centenars d'idiomes al món, un somriure els parla tots i això és el que ens va passar amb el curs de català. A la haima, es podia sentir català amb accent sahrauí entre una gran quantitat de rialles. Jo em defenso una mica parlant hassania però els meus amics sahrauís no saben català. Això no va ser obstacle perquè entre les ganes que hi posavem tots i el bon humor amb què ells venien a les classes de català, gairebé no ens va costar gens entendre'ns.

Tot va començar per casualitat. Quan vaig arribar als campaments vaig regalar com cada any a la família sahrauí una senyera catalana, una bandera sahrauí i un diccionari català-castellà-hassania i tot va començar com un joc. El primer dia de classe vam començar amb cinc alumnes, però a mesura que passaven els dies la notícia es va anar escampant pel barri i cada dia anava arribant més gent de les haimes veïnes. L'última nit vam arribar a ser fins a quinze!

Amb una mica d'imaginació i enginy, ens en vam sortir prou bé tots plegats. Una nit, els joves de la haima es van presentar amb paper, llibretes i llapis per a poder escriure les paraules i poder-les “estudiar” per al dia següent! A més, vaig portar una gravadora per enregistrar els infants sahrauís cantant cançons per a un Sàhara Lliure, però es va convertir de manera improvisada en un recurs molt útil per gravar les seves veus i que es poguessin escoltar parlant en català.

En acabar les sessions de català començàvem les sessions de hassania i cultura sahrauí. Cada dia un alumne/a m'explicava un aspecte de la cultura sahrauí: la llengua, contes infantils, cançons, les històries de les estrelles, ... un intercanvi cultural extraordinari.

Avui he rebut una trucada dels meus alumnes sahrauís dels campaments, estaven reunits a la haima i tots m'han dit quatre o cinc paraules en català, continuen estudiant!.

A vegades sentim que el que fem és només un gra de sorra al desert, però el desert seria menys si li faltés aquest gra de sorra. Com sempre, les coses que es fan amb el cor són les que deixen més petjada en les persones.

SÀHARA LLIURE!

Marta Fos
ACAPS Wilaya Alt Penedès

Fuente: ACAPS Wilaya Alt Penedès

NO OLVIDES DEJAR TU FIRMA Y REENVÍALO A TUS CONTACTOS: