Els Mossos estan detenint activistes del 15M per actualitzar les seves fitxes fisiomètriques. Més de mil indignades a la manifestació d'ahir

Setmanari de Comunicació DIRECTA
03 d'octubre de 2011

Els Mossos estan detenint activistes del 15-M per actualitzar les seves fitxes fisiomètriques

JESÚS RODRÍGUEZ / MANU SIMARRO 03/10/2011

El jutge Eloy Velasco només va signar citacions per anar a declarar a la seu de l'Audiència Nacional el dijous i el divendres vinent. Mossos d'Esquadra només va rebre l'ordre de notificar les citacions als domicilis de les persones identificades.

Fonts jurídiques consultades per aquest mitjà han pogut confirmar que el jutge de l'Audiència Nacional mai va ordenar cap detenció entre les 22 persones identificades pels mossos arran de la investigació de la protesta a les portes del Parc de la Ciutadella el 15 de juny. Així consta a l'expedient del cas. L'Audiència Nacional s'ha limitat a imputar 22 persones del moviment 15-M de Catalunya, que haurien comès presumptivament un delicte contra les institucions de l'Estat, contemplat a l'article 498 del Codi Penal amb penes d'entre 3 i 5 anys de presó. Tot i això, Mossos d'Esquadra van detenir ahir al matí tres persones quan sortien del seu domicili o de la feina. Una quarta persona de Sant Andreu de Palomar va ser detinguda ahir a la tarda a la Rambla del Raval de Barcelona, quan es dirigia a treballar.

La cinquena detenció ha arribat aquest matí. Una noia ha estat traslladada fins a comissaria per tal de fer-li fitxa policial i fotos, després ha quedat en llibertat i serà citada per anar a declarar a Madrid. Dues altres detencions s'han produït abans del migdia, fent créixer la xifra global fins a set. En tots els casos, la policia ha fet fotografies i ha pres les empremtes dactilars de les persones detingudes. De fet, segons han explicat des del Departament d'Interior, l'objectiu de les fotografies és renovar les fitxes policials existents (il·legals en cas que les persones no haguessin estat detingudes anteriorment), així com les dades fisiomètriques de la cara i el cos. Aquestes dades serviran per fer una comparativa amb les gravacions de vídeo recollides per agents policials pocs dies després dels fets del Parlament. Aquesta actuació d'última hora ha estat conseqüència de la resposta que el jutge de l'Audiència Nacional va donar al Departament d'Interior després de rebre el primer informe d'identificacions, en el sentit que les proves contra les persones identificades no eren suficients, que mancaven imatges més concloents. Fonts jurídiques han explicat a la Directa que aquestes sessions fotogràfiques no són obligatòries i que les persones detingudes es poden negar a ser fotografiades.

El Departament d'Interior assegurava haver pactat les detencions sense un posterior trasllat a Madrid, ja que el conseller d'Interior no volia que la Guàrdia Civil fes els trasllats fins a la capital de l'Estat. L'accés a l'expedient confirma que les ordres de detenció i aquest suposat pacte són una informació falsejada pel Departament d'Interior. Segons fonts del departament de Felip Puig, la resta de persones seran detingudes entre avui i demà per tal de ser fitxades i fotografiades i donar-los la citació.

1.800 persones a la manifestació de Barcelona

A partir de les set de la tarda, centenars de persones es van aplegar a la plaça de Catalunya de Barcelona i van marxar en manifestació per les Rambles darrera d'una pancarta on hi deia: "Si ens toquen a una ens toquen a totes". A la façana del luxós teatre del Liceu s'hi van fer pintades. Al carrer Ferran ja sumaven 1.800 manifestants, que finalment van convocar una assemblea davant del Palau de la Generalitat, que a aquella hora ja estava custodiat per Mossos i una barrera de tanques. En aquesta assemblea s'ha decidit convocar una nova manifestació el dijous 6 d'octubre a les set de la tarda a la plaça de Catalunya, coincidint amb el dia en què les persones imputades declararan a l'Audiència Nacional. A Madrid també s'ha organitzat una protesta convocada pel moviment 15-M de la ciutat. Dilluns a la tarda es va fer una concentració solidària a Girona on hi van participar una cinquantena de persones.

La postura dels advocats

Jaume Asens, un dels advocats designats pel cas ha manifestat que les detencions són un "escarni públic, innecessàries i irregulars", ja que per lliurar una citació no cal detenir ningú. Fonts de l'Audiència Nacional han explicat que les primeres detingudes, que ja han començat a quedar en llibertat, hauran de declarar davant del jutge Eloy Velasco el dijous 6 d'octubre i el divendres 7 al matí.

Els fets es remunten al 15 de juny, quan milers de persones van dur a terme un bloqueig simbòlic al Parlament de Catalunya amb l'objectiu d'evitar l'aprovació de les retallades pressupostàries. L'acció va ser, segons fonts del 15-M, "massiva, determinada i noviolenta". El moviment dels indignats i indignades de Barcelona ja va redactar fa uns dies un comunicat en què denunciava possibles detencions.

Mossos i la Fiscalia Superior de Catalunya han investigat els fets

Els fets del Parlament han estat investigats conjuntament per Mossos d'Esquadra i la Fiscalia Superior de Catalunya. El conseller Felip Puig va desvetllar-ho el 23 de juny en la seva compareixença a la comissió d'Interior del Parlament, on va titllar les activistes de “tropa d'infanteria”. Les divisions encarregades de la investigació han estat la Divisió Central d'Informació (DCI) i la Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC), comandades per Adolf Broch i Josep Lluís Trapero, respectivament. La investigació ha estat coordinada pel comissari Joan Miquel Capell i la Fiscalia en Cap del Tribunal Superior de Justíca de Catalunya. A la compareixença, Puig va assegurar que havia ordenat identificacions de quatre grups de persones: organitzadores i convocants, resistents que van bloquejar els accessos al Parc de la Ciutadella, activistes que van agredir diputats i diputades i d'altres que es van resistir a l'acció policial.

Eloy Velasco admet a tràmit una denúncia de Manos Limpias

La investigació dels fets del Parlament va començar el 16 de juny, l'endemà del bloqueig simbòlic indignat, amb la interposició d'una denúncia davant la sala del penal de l'Audiència Nacional per part del sindicat de funcionariat ultradretà Manos Limpias. A l'exposició de fets afirmaven que “2.000 persones autoanomenades indignades van colpejar, escopir i llençar pintura als parlamentaris catalans” i que “els Mossos d’Esquadra van ser rebuts amb pedres i cops d’ampolla”, uns fets que consideren que “han causat un estat d’alarma social i han posat en greu risc el sistema democràtic i constitucional”. El sindicat va demanar la imputació de les persones “autores, còmplices, encobridores i inspiradores” dels fets per presumptes delictes de coaccions i amenaces, contra les institucions de l’Estat i de sedició. El magistrat Eloy Velasco va admetre a tràmit la denúncia a principis de juliol passat.

La fiscal demana a Velasco que es mostri competent

La fiscal de l'Audiència Nacional, Maria Teresa Sandoval Altelarrea, va demanar el 5 de setembre al jutge Eloy Velasco que acceptés la competència “per a la investigació dels fets delictius ocorreguts el 15 de juny de 2011 davant el Parlament català”, competència que creia “evident” ja que els fets constituirien “delictes contra els alts organismes de la Nació”. La fiscal assenyalava també que les causes obertes a les set persones detingudes el 15-J, que presumptament haurien comès delictes “d'atemptat, resistència i desobediència a l'autoritat”, havien de seguir el seu curs al Jutjat d'Instrucció 25 de Barcelona.

Fuente: DIRECTA